7
Pitùra goo nyamanya kà tèpa Juif
Mataio 15.1–9
Rà me gée *Iérusaléma wà pàra tèpa *Farasaio, ma pàra tèpa *dotée goro ê Naèà. Â rà pitanaimarirà naa goo Iésu. Luka 11.38Â rà côo pâ wà pàra tèpa *câmu kêe, âna rà pâra nau ija, âna càra caa nuwa* Nuwa—Rà wàrapwiri, ba na rà wâdé na ara Pwiduée, wiâra ê pwapwicîri kàra. Côo mwara Pinuwa naa na Neeremuru (Vocabulaire) naa pwâadàra tii. ê îrà pwacèwii ê pai pwa na ê nyamanya kàra.
Ba wà tèpa *Juif, âna rà nye pâra naa goo ê tûâ kà tèpa nyimurà ma upàra. Â wà tèpa Farasaio, âna rà bwaa dau déi goo. Rà mara nuwa bwàti ê du îrà, béaa kâra ê pai ija kàra. Mataio 23.25Â, na rà wâjué me côwâ gée na pâ aupitâa kâra âboro diri, â rà nye ciburà nuwa bwàti ê du îrà, wiâra ê nyamanya kàra béaa kâra cè pai ija kàra. Â wâru ê pâ pàra nyamanya na rà pâra wiâra bwàti mwara—nyamanya na rà pame gée goo tèpa nyimurà ma upàra—wàra ê pai nuwa wàra ê wârado, ma ê wâra jawé, ma ilò.
Êkaa na wà tèpa Farasaio, ma wà tèpa dotée goro ê Naèà, âna rà ina tà Iésu pâ: «Wà tèpa câmu'gà, âna càra caa wâro wiâra ê nyamanya kà tèpa nyimujè ma upàjè. Ba rà ija pa ê îrà na tòri. Âna gorodà, co pwini?»
Ésaïe 29.13Â é tòpi tàra wà Iésu pâ: «Guwà tèpa âboro na câguwà caa *tàrù! É nye âjupâra wà *péroféta Isaia, na é naigé mara ê popai kà Pwiduée naa goowà. Ba é wii pâ:
 
Tèpa âboro bèepwiri,
âna rà po ipwamainaô co
goro pwârà ma pwâratùra.
 wâiti jiio pwâranümarà.
Rà pwapwicîri tôo
ma pwa *ârapwaailò tôo,
â piticèmuru naa goo.
Rà pacâmuri pàra tàpé
ba na rà wârori ê naèà.
 càcaa naèà kôo.
Ba naèà kàra co.»
Ésaïe 29.13
 
 é ina tàra mwara wà Iésu pâ: «Guwà jèe panuâ ê aupitûâri kà Pwiduée.  guwà jèe pâra naa goo ê aupitûâri kàwà, tèpa âboro. Üu, guwà nye dau wâdé târa tütâjii ê autûâri kêe, â guwà mwa caa wéaari ê pwina nye tûâ ma càrawà. 10  Exode 20.12, 21.17; Deutéronome 5.16Ba é jèe ina wà *Moosé pâ: Gà papwicîri du nyaa ma caa'gà.Exode 20.12 É jèe ina mwara pâ: Wà pwi âboro na é ina ba èpà du nyaa ma caa kêe, âna guwà nama é bà.Exode 21.17
11 «Êco na wâguwà, âna guwà nye ina tà tèpa âboro pâ, nye wâdé na rà ina tà du nyaa ma caa kàra pâ: “Nümoo na go naa tàu cè jè muru târa pitu tàu, êco na càcaa pâri. Ba ê pwina nümoo na go naa tàu, âna ê âraimeai pwicîri tà Pwiduée.”
12 «Êkaa na, guwà pacâmurirà, ma rà iau tà du nyaa ma caa kàra! 13 Guwà còogai naa napuu Còogai naa napuu—Grec: Nama tiàu. ê popai kà Pwiduée, goo ê pâ nyamanya kàwà! Â wâru mwara ê pâ muru na wàrapwiri, na guwà pwa mwara.»
Ê pwina é nama miiri goo, pwi âboro
Mataio 15.10–20
14 Gée na càùé, â é todàra mwara ê pâ âboro wà Iésu. Â é ina tàra pâ: «Tàpéebà! Guwà tàmaariô, â guwà tâmogòori cai ê pwina go ina tàwà: 15  Apostolo 10.14–15Càcaa pwina tò pwâ pwi âboro, na o nama é *miiri na ara Pwiduée. Ba êco pwina é còobé gée na pwâranümee, na é miiri goo. { 16 Wà pwina pwa ê pwâranyüruê, âna wâdé na é têre!}»
17 Géewê, â é pâra jii tèpa âboro wà Iésu, â é pâra naa jaaé. Â rà tawèerié wà tèpa câmu kêe, goro ê ucina na é gére wiâ diri. 18 Â é tòpi tàra pâ: «Wâguwà mwara, âna càcaa pâri ma guwà tâmogòori pwiri? Guwà côo, nye ticè jè muru na tòme gée gòroigé, na o nama é miiri na ara Pwiduée cè pwi jè âboro. 19 Ba pâ muru bèepwiri, na me gée gòroigé, âna càra caa tò naa na pwâranümee. Ba rà tò naa nanaaê co, â gée na càùé, â rà còobé gée na naiié.»
É paari naawê wà Iésu pâ, é jèe nama pâri ma jè uti gée goo diri ê pâ utimuru.
20-22 Â é ina tàra mwara pâ: «Ê pwina còobé gée na pwâranümara pâ âboro, âna wàé kaa pwiri, ê pwina rà miiri goo—ê pâ auniimirimuru, ma câbawâdé na èpà. Â gée goo pwiri, na rà pwa pâ muru na èpà:
 
Rà wâro imudi;
Rà toomura (rà cîâa jii wâdàra);
Rà ipuu ma tèpa âboro imudi;
Rà ciburà iari pâ muru na nümarà goo;
Rà iboo;
Rà mura;
Rà ipwamainarà;
Rà tùra ba èpà naa goo pàra tàpé;
Rà pwâgàri pàra tàpé;
Rà pwa na èpà tàra;
Rà tétàmwara âboro.
 
«Wà tàpé na rà wàrapwiri, âna ticè cèna rà tâmogòori naa goo ê pwina wâdé. 23 Diri ê pâ èpà bèepwiri, âna còobé gée na pwâranüma pwi âboro. Â wàé kaa pwiri ê pwina nama é miiri goo.»
É cèikî tô ilàri na câé caa tô Juive
Mataio 15.21–28
24 Gée na càùé, â é pâra gée na ére bèepwiri wà Iésu. Â é pâra naa na ére na tàmwünyabweri ê ville Tyr. Â é tâa na ê jè pwârawâ, â càcaa nümee na rà tâmogòori ê pâ âboro pâ é wêe. Êco na pipâra ê jèkutâ. 25-26 Â êkaa, na é pitêre ê popai gooé wà tô jè ilàri. Wà tôoni âna câé caa tô Juive, ba tô gòobàra tèpa Phénicie wâ province Syrie. Â napwa wà tô èpo kêe âna pwa duée gooé. Â é medari Iésu i tô ilàri, â é tùu jùrué araé. Â é ina têe pâ: «Go ilagà pâ gà pacòobé ê duée gée goo tô èpo kôo.»
27 Â é tòpi têe wà Iésu pâ: «Jè nama rà ija béaa, tèpa nari èpo. Ba càcaa wâdé na jè pa ê uti kàra, ma jè tütâjii târa ê pâ ‘nari akàna’ ‘Nari akàna’—Ê pwina rà ina wà tèpa Juif goo pàra tàpé. (Côo note goo Mataio 15.26.)
28 Â é tòpi têe wà tôoni pâ: «Bwa, gà nye âjupâra. Êco na wà tèpa nari akàna mwara, âna rà ija ê muupàra ê utimuru, na rà tubatûu ê pâ nari èpo, gée goro taapà.»
29 Â é ina têe wà Iésu pâ: «Gée goo ê pai tòpi'gà, â pâri ma gà wâjué côwâ naa jaagà. Ba é jèe còobé i duée, gée goo i èpo'gà.»
30 Â é wâjué côwâ naa pwârawâ kêe wà tôoni. Â é côo i èpo kêe, na é tàgére puu gò i aupuu. Ba é jèe wâdé!
É nama tiàu maagé kà pwi a kûukû ma kee
31 Géewê, â é pâra gée na ére Tyr wà Iésu, ba na é wâjué côwâ naa bàrawià Galilée. Êco na é bwaa tabiié naa pâ ére wâ Sidon ma Dix Villes§ Dix Villes—é, Décapole..
32 Â rà popa medarié ê pwi âboro na é kûukû ma kee. Â rà tacoo goo wà Iésu, ma ilari jiié pâ: «Gà tòpò du îgà naa gòé, ba na é wâdé!»
33 Â é popaé wà Iésu, â ru pâra iti jii ê pâ âboro. Â é tùu gée ê mangadaîê, naa na ê pwâranyüru wà pwini. Â é nama tii ê mangadaîê, goro ê oropwêe. Â é tu naa goo ê ûmemee. 34 Â é tagòtùé too naa napwéretòotù wà Iésu, â é ôomaa ba maina. Â é ina tà i pwi âboro pâ: «Effata!» (Pai ina wèe pâ: Gà tàpirigà!)
35 Â é nye tàpirié kaa ê du nanyüruê; â é nye wâdé kaa i ûmemee, â jèe pâri ma é tùra bwàti.
36  Maréko 1.43–45Â é ina wà Iésu tà tàpé [na rà côo pwiri] pâ: «Guwà cibwaa pwa jèkutâ goo!»
Êco na, ûna é gére ina pwiri tàra, â rà mwa nye dau pwa jèkutâ kaa goo, târa ê pâ âboro diri ê pwina é pwa. 37  Ésaïe 35.5Ba rà po dau pò, â rà cau ina pâ: «Guwà côo! Nye po dau wâdé kaa ê pâ muru na é pwa! Ba é nama rà têrejè wà tàpé na rà kee; â é nama rà tùra wà tàpé na rà kûukû!»

7:2 Luka 11.38

*7:2 Nuwa—Rà wàrapwiri, ba na rà wâdé na ara Pwiduée, wiâra ê pwapwicîri kàra. Côo mwara Pinuwa naa na Neeremuru (Vocabulaire) naa pwâadàra tii.

7:4 Mataio 23.25

7:6 Ésaïe 29.13

7:10 Exode 20.12, 21.17; Deutéronome 5.16

7:13 Còogai naa napuu—Grec: Nama tiàu.

7:15 Apostolo 10.14–15

7:27 ‘Nari akàna’—Ê pwina rà ina wà tèpa Juif goo pàra tàpé. (Côo note goo Mataio 15.26.)

§7:31 Dix Villes—é, Décapole.

7:36 Maréko 1.43–45

7:37 Ésaïe 35.5