Tii Pwicîri: Âmu Aamwari naa na cî Ioane 7
7
É too naa goro tòotù maina naa Iérusaléma
Ioane 5.18Gée na càùé, â é pâpitiri napô Galilée wà Iésu. Ba nye càcaa nümee dàra pâpitiri wâ *Judée. Ba rà pibu naigé wà tèpa caa kà tèpa *Juif, ba na rà pòtàmwereê.
Lévitique 23.34Jèe pâmwünyabwe ê *tòotù maina kà tèpa Juif. Â, na pâ tòotù bèepwiri, âna rà tâa nacapè* Rà tâa nacapè—Fête des huttes. Côo mwara Tòotù maina naa na Neeremuru (Vocabulaire).. Â wà tèpa aéjii kà Iésu, âna rà ina têe pâ: «Gà pâra géeni naa Judée, [ba na gà too naa goro i tòotù maina]. Ba wâdé na rà côo mwara ê pâ muru na gà pwa wà tèpa âboro'gà [na tâa Judée]. Ba nye ticè pwi âboro cèna é naapwàniri ê pwina é pwa, wiàna nümee na picagòtùé. Â wiàna gà pwa ê pâ muru bèepwiri [goro ê pàtàma Pwiduée] â gà ipaarigà, ba na rà côogà wà tèpa âboro.»
Apostolo 1.14Ba wà tèpa aéjii kêe, wàilà mwara, âna bwaa càra caa pâji cèikî naa gooé.
Càcaa pâji pàara kôo
É tòpi tàra pâ: «Wâdé naa goowà, ba nye pâri ma guwà nye tà pâra imudi. Â napwa naa gooò, âna càcaa pâji pàara kôo. Ba tèpa âboro gòropuu, âna ticè pai pwa wèe ma rà èpàriwà. Â napwa naa gooò, âna rà nye èpàrio, ba go inapàpari ê pâ tûâ kàra na èpà. Bwa, guwà too naa goro pi-ija, wâguwà. Â wâgo, âna câgo caa too, ba càcaa pâji tèepaa ê pàara kôo.»
Ûna é jèe ina pwiri tàra, â é bwaa tàpo tâa Galilée.
10 Êco na, ûna rà jèe too naa goro tòotù maina, â ée mwa tà pwicò kàra, â câé caa pipaarié.
Rà mudèe tèpa caa kà tèpa Juif
11 Napwa wà tèpa caa kà tèpa Juif, âna rà imudà Iésu na aupwa-ija. Â rà pitawèeri pâ: «Wâpèe?» 12 Â rà dau pwa jèkutâ gooé wà tèpa âboro. Ba rà ina pàra pwi pâ: «É pwi âboro wâdé.»
 rà ina pàra tàpé pâ: «Bwa, é pwi a pwa ma rà imwüru tèpa âboro.» 13 Êco na nye ticè âboro cèna inapàparié, ba wâgotàra goo tèpa pitûâ kàra.
É ipaarié â é pwa pupûra
14 Na po nabibiu kâra pwa-ija, â é too naa na *Wâra pwapwicîri wà Iésu, â é tapoo ipupûra tà tèpa âboro wê.
15  Mataio 13.54; Luka 2.47Â rà dau pò gooé wà tèpa Juif, â rà pi-ina tàra pâ: «É tâmogòori géepà ê pâ *Naèà wà pwini, na nye ticè caa kâra câmu kêe?»
É cùruo wà Pwiduée
16  Ioane 12.49, 14.10É ina tàra pâ: «Ê pwina go ina tàwà, âna càcaa muru me gée gooò, â gée goo Pwiduée na é cùruo me. 17 Ba wiàna nümawà na guwà pwa ê câbawâdé kà Pwiduée, â guwà mwa tâmogòori pâ, wiàna ê pwina go ina, âna me gée jaa Pwiduée, é, me gée gooò. 18  Ioane 8.50Wà pwina é ina ê pwina é nye niimiri wàé, âna é mudàra pai pwa wèe ma picâdirié. Â wà pwina é imudàra ma é ipwamaina pwina é cùrué me, âna é *tàrù, ba é nye ina co pwina âjupâra.
Wâdé na guwà tèi wiâra tàrù!
19  Apostolo 7.53; Roma 2.21–24«Gona câé caa naa tàwà ê Naèà wà *Moosé? Â nye ticè pwi jè âboro cèna é pâra wiâra! Cina nümawà na guwà pòtàmwaraô?»
20  Ioane 8.48, 10.20Â rà ina têe pâ: «Kaa! Pwa duée wâgoogà! Wàilàapà na mudàra ma pòtàmwaragà?»
21 Â é tòpi tàra pâ: «Nye caapwi co ji muru na go pwa [goro pàtàma Pwiduée na *tòotù pwicîri] â guwà dau pò goo. 22  Genèse 17.9–13; Lévitique 12.3Êco na wâguwà mwara, âna [guwà wakè] na tòotù pwicîri, na guwà pwa *kamaî tà pwi nari èpo. Ba [guwà ina pâ] ê pwa kamaî, âna me gée goo wà Moosé. (Êco na càcaa me gée gooé, â wà tèpa jojoorojè béaa kêe, na rà pwa.) 23  Ioane 5.8–10,16Üu, guwà pwa kamaî na tòotù pwicîri, ba na câguwà caa êgòjai ê Naèà kà Moosé. Â wâgo, âna go pwa ma tiàu awé maagé kà pwi jè âboro, na tòotù pwicîri. Â cina guwà putàmu naa gooò? 24 Guwà cibwaa tèi wiâra ê pai côo kàwà. Wâdé na guwà tèi wiâra tàrù!»
Pwiri é pwi Mesia wà Iésu?
25 Rà ina pàra âboro gée *Iérusaléma pâ: «Gona càcaa wà i pwi ia rà mudàra ma rà pòtàmwereê? 26 Guwà côo! Câé caa picârü, â rà nye tàgére pitùra ma pàra tàpé, â nye gére ticè na rà ina têe wà tèpa pitûâ! Gona pwiri rà côoinaê pâ wàé pwi *Mesia, [pwi ukai na jè tapacîê]? 27  Ioane 7.41, 9.29Êco na, wà pwi Iésu bèeni, âna jè tâmogòori wâna na é me géewê. Â napwa wà pwi Mesia, âna nye ticè jè âboro cèna o tâmogòori wâna na ée me géewê Rà pitanami wà tèpa âboro-bà, ba ia é inapàpari wà Michée, pwi péroféta, pâ, wà pwi Mesia, âna ée mwa me gée na village Bétéléma. (Côo nee tii 42 ma Michée 5.1 ma Mataio 2.6.)
28  Mataio 11.27; Ioane 8.55Ûna é bwaa gére pwa pupûra wà Iésu, naa na Wâra pwapwicîri, â é tomara too pâ: «Gona guwà nye niimiri kaa pâ guwà jèe tâmogòorio? Â guwà tâmogòori wâna na go me géewê? Bwa! Ba câgo caa me gée gooò. Â wà Pwi a cùruo me, âna pwina pâriê ma guwà tòpò naa gooé ê cèikî kàwà. Êco na guwà nye âji càcaa tâmogòorié. 29 Â wâgo, âna go nye tâmogòorié, ba go me jiié, â wàé na é cùruo me.»
30  Ioane 7.44Â wà tèpa âboro, âna rà imudàra cè naigé ma rà tâjùrué, êco na nye ticè pai pwa wèe. Ba bwaa càcaa pâji tèepaa ê pàara.
31 Êco na rà jèe dau wâru gée goo tàpé na rà têreê, na rà cèikî naa gooé. Â rà ina pâ: «[Munaa wàé pwi Mesia. Ba] nye dau wâru kaa pâ câmu kâra pàtàma Pwiduée na é pwa. Â wiàna càcaa wàé pwi Mesia, â pwiri càcaa wàrapwiri Dernière phrase—Grec: «Wiàna ée mwa tèepaa cè pwi Mesia, â pwiri ée mwa pwa cè pâ câmu kâra pàtàmee na wâru, jii ê pâ pwina é pwa wà pwini?»
Rà bu naigé ba na rà tâjùrué
32 Wà pàra tèpa *Farasaio, âna rà têre ê pai picocoo naa goo Iésu. Â rà pitêrerà ma wà tèpa caa kà tèpa pwa *ârapwaailò, ba na rà cùru wà tèpa wéaari Wâra pwapwicîri nau tâjùrué.
33 Â é ina tàra wà Iésu pâ: «O càcaa gòrio jaawà, â go o mwa pâra côwâ naa jaa Pwina é cùruo me. 34  Ioane 8.21, 13.36Â guwà o mwa pimudòo, â o câguwà caa pâdario, ba càcaa pâri ma guwà pâra naa na, na go pâ naawê.»
35 Â rà pi-ina tàra pâ: «Gona wâpà na, na é pâra naawê, ma o càcaa pâri ma jè o pâmariê? Wànau? Gona é còobé jii ê napô kâjè, târa ma é pacâmuri tèpa jènerejè, na rà wâro naa nabibiu kà tàpé na càra caa tèpa Juif? 36 Dà ê pwina é pwa na é ina tâjè, na é gére ina pâ: “Guwà o mwa pimudòo, â o câguwà caa pâdario, ba càcaa pâri ma guwà pâra naa, na go pâ naawê”?»
Go naa tàwà jawé târa wâro
37  Lévitique 23.36; Ésaïe 55.1; Ioane 4.14Jèe pwi bénabwé tòotù kâra pi-ija kà tèpa Juif, pwi tòotù na dau pwamuru naa goo. Â é cimadò wà Iésu, na ara diri ê pâ âboro. Â é tomara too pâ: «Wiàna pwa cè pwi âboro na nümee dàra wâdo, â wâdé na é medario ma é wâdo! 38  Ésaïe 58.11Ba wà pwina é cèikî naa gooò, âna o mwa pò gée gooé ê pwârajawé târa wâro, wàra ê pai ina naa na *Tii Pwicîri.»
39  Ioane 16.7, 20.22; Apostolo 2.4É ina pwiri goo ê Nyuâaê Pwicîri, na rà o mwa tòpi ê pâ âboro na rà o mwa cèikî naa gooé. Êco na, na pwi pàara-bà, âna càcaa pâji naa ê Nyuâaê Pwicîri, ba bwaa câé caa pâ too naa na muugère kêe wà Iésu.
Càra caa pitêrerà gooé
40  Ioane 6.14Ûna rà têre ê pâ popai bèepwiri, â wâru ê pâ âboro na rà ina pâ: «Âjupâra pâ wà pwini, âna nye wàé kaa i Pwi Péroféta na jè tapacîê!»
41  Ioane 1.46Â rà ina wà pàra tàpé pâ: «Wàé kaa wà pwi Mesia!»
Êco na rà ina wà pàra tàpé pâ: «Gona ée mwa me gée Galilée wà pwi Mesia? Bwa! 42  2 Samuel 7.12; Psaume 89.4–5; Michée 5.1–2Ba jèe wii naa na ê Tii Pwicîri pâ, ée mwa tèepaa wà pwi Mesia gée na wâao kà pwi ukai *Davita. Â ée mwa me gée Bétéléma, village kà Davita§ Càra caa tâmogòori pâ, wà Iésu, âna pitèpaé naa Bétéléma.
43 Êkaa na rà pitadàrùrà goo Iésu. 44 Â nüma pàra tàpé na rà tâjùrué, êco na nye ticè pai pwa wèe.
Càra caa cèikî tèpa pitûâ
45 Napwa wà tèpa wéaari Wâra pwapwicîri [na ia cùrurà pâ, ba na rà tâjùrué] âna rà wâjué côwâ. Â rà tèepaa dari tèpa caa kà tèpa pwa ârapwaailò ma tèpa Farasaio. Â wà tàpéebà, âna rà tawèerirà pâ: «Gorodà na câguwà caa popa me Iésu?»
46  Maréko 1.22Â rà tòpi tàra pâ: «Nye ticè âboro cèna mu tùra bwàti pwacèwiié!»
47 Â rà ina tàra wà tèpa Farasaio pâ: «Wànau, é ipa-imwüruwà mwara? 48  Ioane 12.42Nye ticè pwi jè ârapàarajè, wàijè tèpa pitûâ ma tèpa Farasaio, na cèikî naa gooé. 49 Â napwa diri ê nyi tèpa âboro bèeni na rà cèikî naa gooé, âna càra caa tâmogòori ê Naèà kà Moosé. Â jèe tojiirà!»
50  Ioane 3.1–2Êco na wà Nicodème, pwi jè béerà—wà i pwi a pâmari Iésu [na ne]—âna é ina tàra pâ: 51 «Pwicîri naa na ê Naèà kâjè, na jè pwa wârimuru tà wà pwi âboro, béaari ê pai [pitèié. Wâdé na jè mara] tàmaari ê pwina é ina târa ipwamuruê.»
52  Ioane 7.41–42Â [rà tapàgà têe, â] rà ina pâ: «Kaa! Gà pwi âboro me gée Galilée, wâgà mwara? Mudàra cai na ê Tii Pwicîri, â gà o pâ nau côo pâ, nye ticè *péroféta cèna me gée Galilée!»
{ 53 Â nabwé, â rà jèpa ipiina naa na jèpa pwârawâ kàra.}
 
Naporomee 8.1–11, âna nye tiàu na pâ Tii Pwicîri naa na grec na muru béaa.

7:1 Ioane 5.18

7:2 Lévitique 23.34

*7:2 Rà tâa nacapè—Fête des huttes. Côo mwara Tòotù maina naa na Neeremuru (Vocabulaire).

7:5 Apostolo 1.14

7:15 Mataio 13.54; Luka 2.47

7:16 Ioane 12.49, 14.10

7:18 Ioane 8.50

7:19 Apostolo 7.53; Roma 2.21–24

7:20 Ioane 8.48, 10.20

7:22 Genèse 17.9–13; Lévitique 12.3

7:23 Ioane 5.8–10,16

7:27 Ioane 7.41, 9.29

7:27 Rà pitanami wà tèpa âboro-bà, ba ia é inapàpari wà Michée, pwi péroféta, pâ, wà pwi Mesia, âna ée mwa me gée na village Bétéléma. (Côo nee tii 42 ma Michée 5.1 ma Mataio 2.6.)

7:28 Mataio 11.27; Ioane 8.55

7:30 Ioane 7.44

7:31 Dernière phrase—Grec: «Wiàna ée mwa tèepaa cè pwi Mesia, â pwiri ée mwa pwa cè pâ câmu kâra pàtàmee na wâru, jii ê pâ pwina é pwa wà pwini?»

7:34 Ioane 8.21, 13.36

7:37 Lévitique 23.36; Ésaïe 55.1; Ioane 4.14

7:38 Ésaïe 58.11

7:39 Ioane 16.7, 20.22; Apostolo 2.4

7:40 Ioane 6.14

7:41 Ioane 1.46

7:42 2 Samuel 7.12; Psaume 89.4–5; Michée 5.1–2

§7:42 Càra caa tâmogòori pâ, wà Iésu, âna pitèpaé naa Bétéléma.

7:46 Maréko 1.22

7:48 Ioane 12.42

7:50 Ioane 3.1–2

7:52 Ioane 7.41–42