Tii Pwicîri: Âmu Aamwari naa na cî Galatia 2
2
Rà tòpié pàra tèpa apostolo
Apostolo 15.2Jèe 14 naja gée na càùru [ê pai pipaarié tôo kà Pwi Ukai Iésu] na bà mwa wâjué côwâ naa *Iérusaléma, wàibà ma wà Barnabas ma wà Tito. Ba wà Pwiduée, âna é paari tôo pâ, wâdé na go wâjué côwâ naawê. Â bà ipitiri ma wà tèpa pitûâ kâra wâra pwapwicîri, â go piwiâ tàra ê *Picémara Wâdé, na go gére picémara tà tàpé na càra caa tèpa *Juif. Ba o wâdé naa gooò, wiàna rà o wâgoo ê pwina go pwa. Ba wiàna càcaa wàrapwiri, â pwiri ticèmuru naa goo diri ê wakè kôo* Dernière phrase—Grec: Péa piticèmuru naa goo pai itàa kôo béaa ma nabàni..
[Êco na nye wâdé tàra. Â wâdé tàra mwara ê pai wakè kâbu naima ma] Tito, pwi âboro na câé caa pwi Juif. Â càra caa tacoo gooé pâ, na pwa *kamaî têe, [wiâra nyamanya kà tèpa Juif]. Galatia 1.7, 5.1,13Ba wà *Kériso Iésu, âna é jèe tipijè, ba na o nye ticè na o mwa caa piijè côwâ 1re phrase—Grec: Tâa tâjè ê liberté naa goo wà (Kériso Iésu)..
Êco na pwa pàra tèpa âboro, na rà cîâa me naa jaajè [naa na wâra pwapwicîri]. Rà ina pâ, rà tèpa cèikî béejè, êco na rà tèpa ipwa tûâ. Ba rà pwacèwii tèpa coda na rà mara cîâari ê napô, ba na rà côo bwàti ê pai wâro kà tèpa âboro wê 4e phrase—Bà napéaati naani ê pai ina wàra ê popai espions.. [Â dau èpà tàra] ê tàrù na é naa tâjè wà Iésu. Â pwa na rà naa, ma bà tèpa *ênawéna kîri côwâ [kâra pâ naèà ma nyamanya kàra]. Êco na câbà mu caa ipacè naa goorà, â câbà mu caa pitêre dàra, naa na nyi nari muru. Â bà pwamuru ba kàwà ê Picémara Wâdé, na é âjupâra diri§ Ba na o càcaa pitòotéri cè ji nari muru gée goo ê Picémara Wâdé, ma jè o cau tòpi diri pâ aupwényunyuâari kêe..
Rà côo pâ Pwiduée na é cùruo
Napwa naa goo wà tèpa pitûâ—tèpa âboro imaina naa na cèikî, âna ticè na rà nama go pitòotéri naa na popai na go mu picémara. (Êco na càcaa âjimuru tôo, wiàna rà tèpa âboro imaina naa na pai côo kâra pâ âboro. Ba wà Pwiduée, âna câé caa pwaké goro âboro.)
Apostolo 22.21Êco na rà côoina pâ ipaiwàibu ma wà Pétéru. Ba wà Pwiduée, âna é cùrué pâ, ba na é picémara ê Picémara Wâdé tà tèpa Juif. Â wâgo, âna é cùruo pâ, ba na go picémara tà tàpé na càra caa tèpa Juif. Pai ina wèe pâ, é wakè wà Pwiduée goo wà Pétéru, ba na é pwi *apostolo kêe naa jaa tèpa Juif; â é wakè gooò, ba na go pwi apostolo kêe, naa jaa pàra tàpé.
 napwa naa goo wà tèpa âracié a pitûâ imaina wâna wâra pwapwicîri—wà Jacques, ma wà Pétéru, ma wà Ioane, wàilà na ina goorà pâ ‘tèpa ò kâra wâao kà Pwiduée’—âna [rà côo pâ nye wàrapwiri. Â] rà tòpibu ma wà Barnabas goro îrà étò, â rà inapàpari pâ, na bà tèpa pibéebà [naa goro wakè kà Pwiduée]. Ba napârabu na bu pâra dà tàpé na càra caa tèpa Juif; â wàilà, âna rà pâ dàra wà tàpé na rà tèpa Juif.
10  Apostolo 11.29–30Â rà nye ilari jiibu co pâ, na bu niimiri tàpé na piticè neemururà, naa na wâra pwapwicîri kàra, wâ Iérusaléma. Â go nye pwa diri kaa gée na âji pwâranümoo.
Go patùra Pétéru
11-12  Apostolo 11.3Gée na càùé, â wà Pétéru, âna é caibà na Antioche gée Syrie. Ûna é tapoo tâa jaabà, â é mu ija naima ma wà tèpa cèikî na càra caa tèpa Juif. Êco na wà Jacques, âna é cùru medaribà gée Iérusaléma wà pàra tàpé [na rà dau pwamuru ê nyamanya kà tèpa Juif]. Â wâgo tà wà Pétéru [goro ê pwina rà ina naa gooé] â é tapoo piadié jii tàpé na càra caa tèpa Juif.
Ûna wàrapwiri, â câgo caa piwâ na go patùraé, na ara diri tèpa cèikî, ba na go paari têe pâ, càcaa wâdé ê tûâ kêe bèepwiri.
13 Â càcaa wàé co, ba wà diri tèpa cèikî na rà tèpa Juif, âna rà cau pwaduwà kêe, tiagoo wà Barnabas mwara! Ba rà piwâ na rà paari ê âji auniimiri kàra. Êco na rà tâmogòori bwàti pâ, ê pwina rà pwa, âna èpà.
14 Ûna go côo pâ, càcaa *tàrù pai pâra kàra, wiâra ê Picémara Wâdé, â go ina tà Pétéru na ara diri ê picaatâa, pâ: «Gà pwi Juif, êco na, na gà tàpo naaco pai pâra kâjè wiâra ê naèà kà tèpa Juif, ba na gà wâro naima ma wà tàpé na càra caa tèpa Juif. Â gorodà na gà tacoo goo tàpé na càra caa tèpa Juif pâ, na rà ipwacèwii tèpa Juif?»
Êre Picémara Wâdé
15 Napwa naa goobà* Napwa naa goobà—é, Napwa naa gooju. Pwiri pâ popai naa na nee tii 15 ma 16 (pwiri tiagoro nee tii 21), âna gòobàra ê popai kà Paulo tà Pétéru., âna bà tèpa Juif gée na pai pitèpabà. Â béaa, âna bà mu ina goo tàpé na càra caa tèpa Juif pâ, rà ‘tèpa pwa na èpà’, ba càra caa pâra wiâra ê *Naèà kà Moosé Grec: Wàibà, âna bà tèpa Juif gée na pai pitèpabà, â câbà caa tèpa pwa na èpà gée na pàra Ba..
16  Apostolo 15.10–11; Roma 3.20–28; Galatia 3.11Êco na nabàni, âna bà jèe tâmogòori pâ, câé caa *tàrù na ara Pwiduée wà pwi jè âboro, gée goro ê pai pitêre dàra kêe ê naèà kà Moosé; â nye êco gée goo ê pai cèikî kêe, naa goo wà Kériso Iésu. Â wàibà, âna bà nye cèikî naa gooé, [ba na o tâa pinaanapô naa nabibiu kâbà ma wà Pwiduée] ma bà tèpa âboro na bà tàrù na araé O tâa pinaanapô…bà tàrù na araé—Grec: Justifiés. Côo note goo Roma 1.17.. Ê pwi pinaanapô ma tàrù bèepwiri, âna me gée goo ê cèikî kâbà naa goo wà Kériso, â càcaa gée goo pai pitêre dàra kâbà ê Naèà. Üu, [go ina mwara pâ]: Nye ticè âboro na ée mwa tàrù na ara Pwiduée, gée goro pai pitêre dàra kêe ê Naèà!
17 Êkaa na, wàibà tèpa Juif, âna ia bà mudàra cè pai pwa wèe, ba na bà mwa tàrù na ara Pwiduée. Â bà pâmari, naa goo wà Kériso. Â wà pàra tàpé, âna rà pitòtibà pâ, na bà ‘tèpa pwa na èpà’, ba câbà mwa caa pitêre dàra diri ê Naèà. Üu, rà ina pâ, wà Kériso, âna é popabà, ba na bà tèpa pwa na èpà! Bwa! Càcaa âjupâra§ Grec: Wiàna bà côoina pâ, bà tèpa pwa na èpà, gée goo pai côoina kâbà ê pai tàrù gée goo Kériso, â gona wà Kériso, âna é pwi ênawéna kâra ê èpà? Bwa! Càcaa wàrapwiri.! 18 Wàéni ê pwina èpà—wiàna go wâjué côwâ naa goro ê Naèà na ia go jèe tétâjii* Grec: Ba wiàna go bari côwâ i pwi ia go jèe tubatiàu, â go paari pâ go pwa na èpà.! 19 Na go wâro wiâra ê Naèà, â dau pwacoé ma wâdé tà Pwiduée wâgo. Êco na nye gée goo ê Naèà kaa, na go côoina pwiri! Â ni, âna go jèe panuâ ê Naèà, ba na go wâro ba kà Pwiduée. Â câé mwa caa piio côwâ, ba jèe pwacèwii na go bà naa goo ê Naèà.
Ba wiàna é bà naa goro *satauro wà Kériso, âna wàibu ma wàé Grec: Ba nye gée goro ê naèà na go bà naa goo ê naèà, ba na go wâro ba kà Pwiduée. Tanamiribu naa goro satauro, wâgo ma wà Kériso.. 20  Galatia 1.4Â wiàna go wâro, â càcaa wâgo, â wà Kériso na wârori ê wâro kêe wâgooò. Â ê wâro kôo nabàni naa na naiiri âboro, âna go wârori naa na cèikî, naa goo wà *Pwina naî Pwiduée na é meaario, â é bà ba kôo.
21 Wàépwiri ê âraimeai, na é naa tâjè wà Pwiduée, gée goro ê *pimeaari imudi kêe, ba na jè tàrù na araé. Â wànau? Gona go o mwa tétâjii pwiri, ba na go tâa goro ê Naèà? Bwa! Ba wiàna pâri ma pwa pinaanapô naa nabibiu kâjè ma wà Pwiduée, ma jè tèpa âboro na jè tàrù na araé, gée goro pai pitêre dàra kâjè ê Naèà, â pwiri gére piticèmuru naa goo ê pai bà kà Kériso Grec: Câgo caa tétâjii ê pimeaari imudi kà Pwiduée. Ba wiàna jè tàrù gée goro ê Naèà, â pwiri piticèmuru naa goo wà Kériso..

2:1 Apostolo 15.2

*2:2 Dernière phrase—Grec: Péa piticèmuru naa goo pai itàa kôo béaa ma nabàni.

2:4 Galatia 1.7, 5.1,13

2:4 1re phrase—Grec: Tâa tâjè ê liberté naa goo wà (Kériso Iésu).

2:4 4e phrase—Bà napéaati naani ê pai ina wàra ê popai espions.

§2:5 Ba na o càcaa pitòotéri cè ji nari muru gée goo ê Picémara Wâdé, ma jè o cau tòpi diri pâ aupwényunyuâari kêe.

2:7 Apostolo 22.21

2:10 Apostolo 11.29–30

2:11-12 Apostolo 11.3

*2:15 Napwa naa goobà—é, Napwa naa gooju. Pwiri pâ popai naa na nee tii 15 ma 16 (pwiri tiagoro nee tii 21), âna gòobàra ê popai kà Paulo tà Pétéru.

2:15 Grec: Wàibà, âna bà tèpa Juif gée na pai pitèpabà, â câbà caa tèpa pwa na èpà gée na pàra Ba.

2:16 Apostolo 15.10–11; Roma 3.20–28; Galatia 3.11

2:16 O tâa pinaanapô…bà tàrù na araé—Grec: Justifiés. Côo note goo Roma 1.17.

§2:17 Grec: Wiàna bà côoina pâ, bà tèpa pwa na èpà, gée goo pai côoina kâbà ê pai tàrù gée goo Kériso, â gona wà Kériso, âna é pwi ênawéna kâra ê èpà? Bwa! Càcaa wàrapwiri.

*2:18 Grec: Ba wiàna go bari côwâ i pwi ia go jèe tubatiàu, â go paari pâ go pwa na èpà.

2:19 Grec: Ba nye gée goro ê naèà na go bà naa goo ê naèà, ba na go wâro ba kà Pwiduée. Tanamiribu naa goro satauro, wâgo ma wà Kériso.

2:20 Galatia 1.4

2:21 Grec: Câgo caa tétâjii ê pimeaari imudi kà Pwiduée. Ba wiàna jè tàrù gée goro ê Naèà, â pwiri piticèmuru naa goo wà Kériso.